Azerbaidjan
Què pot aprendre l'Azerbaidjan de l'enfocament educatiu dels Emirats Àrabs Units

Fa temps que s'ha reconegut que la inversió en educació és fonamental per al desenvolupament, el creixement i la prosperitat general d'un país. Tot i que les inversions econòmiques a gran escala de les empreses poden transformar indústries senceres i elevar les economies, és l'educació la que té el poder de canviar la vida de les persones, i aquestes persones formen la base d'unes economies pròsperes. escriu Escola Europea de l'Azerbaidjan fundador Tale Heydarov.
Per a l'Azerbaidjan, aquesta és una prioritat que mereix una consideració acurada per avançar. El país, històricament depenent del petroli, es troba en una cruïlla després del seu acolliment COP29 i la seva voluntat de diversificar econòmicament. Sens dubte, el sector educatiu servirà com a pilar crucial per alliberar tot el potencial de l'Azerbaidjan i per configurar un futur sostenible.
Països com Corea del Sud i Singapur, per exemple, demostren com donar prioritat a l'educació pot impulsar la transformació econòmica. A Corea del Sud, les beques corporatives d'empreses com Samsung i LG equipen els joves talents amb les habilitats necessàries per sobresortir en l'economia digital. De la mateixa manera, una inversió privada important a les principals institucions de Singapur, com la Universitat Nacional de Singapur, ajuda a mantenir estàndards de classe mundial, produint graduats amb qualificacions competitives a nivell mundial. Seguint un enfocament similar, l'Azerbaidjan pot alinear el seu sistema educatiu amb la seva visió econòmica més àmplia, assegurant que els estudiants estiguin preparats per a les indústries del futur.
De fet, l'Azerbaidjan fa temps que reconeix el vincle vital entre l'educació i l'èxit econòmic, tal com es reflecteix a la seva "Iniciativa d'educació forta i nació forta". El país ha aconseguit un progrés considerable, amb una taxa d'alfabetització de gairebé 99.8% i l'augment de les taxes de graduació universitària. S'han invertit centenars de milions de dòlars modernització de les escoles en els darrers tres anys i el Govern està treballant braç a braç amb la UNESCO per aconseguir l'element "no deixar ningú enrere" de la seva Agenda 2030. És en aquest esforç que l'associació amb el sector privat pot servir com un poderós catalitzador per accelerar el progrés de l'educació de l'Azerbaidjan.
El cas de la inversió privada en educació és clar: pot abordar les demandes del mercat finançant cursos rellevants per a la indústria, desenvolupament d'habilitats i ajuda financera per a estudiants desfavorits. També pot millorar les institucions mitjançant instal·lacions modernes, programes extraescolars i tecnologies actualitzades, enriquint l'experiència d'aprenentatge. Això, al seu torn, pot ajudar a millorar la qualitat i els estàndards de les escoles públiques, reduint progressivament la bretxa entre els sectors i afavorint un sistema educatiu més equitatiu.
A més de millorar l'experiència dels estudiants, les escoles privades internacionals aporten un valor significatiu tant als futurs professors com als actuals. Aprofitant la seva experiència en àrees com la formació i el desenvolupament del professorat, poden ajudar a elevar els estàndards educatius. L'enfortiment d'aquesta col·laboració, tal com ho demostren el Centre de Desenvolupament Docent de l'Azerbaidjan i el Ministeri d'Educació, a través d'associacions públic-privades, pot donar suport a la formació del professorat, oferint recursos i experiència inestimables.
A més, els graduats d'escoles internacionals sovint tenen millors oportunitats per assistir a prestigioses universitats internacionals, cosa que no només beneficia els estudiants, sinó també el país quan tornen amb coneixements i habilitats valuosos.
Per tant, és crucial que el Govern no només adopti, sinó que promogui activament aquesta inversió, fomentant associacions d'educació pública-privada sòlides que donaran a les escoles l'autonomia per alinear els seus plans d'estudis amb les necessitats del món real i crear camins clars cap a les carreres.
Estem veient una tendència similar que s'enlaira de manera exponencial al Golf, un exemple en el qual l'Azerbaidjan pot inspirar-se donat els fonaments econòmics similars de les dues regions. Els governs dels països del Consell de Cooperació del Golf (GCC) estan fomentant activament la participació del sector privat per alleujar les tensions pressupostàries causades per la fluctuació dels preus del petroli i els seus compromisos creixents amb economies més ecològiques. Segons PwC, el sector educatiu ocupa el segon lloc pel que fa a transaccions de capital privat a l'Orient Mitjà, mentre que el mateix Orient Mitjà ocupa el primer lloc a nivell mundial pel que fa a transaccions de capital privat dins del sector educatiu.
L'Orient Mitjà ha reconegut que per diversificar les seves economies i donar suport al creixement de les seves poblacions joves, les missions nacionals han de posar èmfasi en l'educació. En entrellaçar la diversificació econòmica amb la inversió educativa, aquests països estan creant les externalitats positives que ajuden a créixer sectors clau com la tecnologia, la sanitat i les energies renovables, enfortint així les seves economies.
Un exemple convincent són les universitats superiors de tecnologia (HCT) dels Emirats Àrabs Units, que es van associar amb l'empresa de tecnologia digital Oracle per formar-se. 500 Nacionals dels Emirats Àrabs Units en intel·ligència artificial, una àrea amb una demanda clara del mercat. Aquestes associacions sovint es veuen facilitades per polítiques favorables, com les que es troben al Knowledge Village de Dubai, una zona lliure d'educació que permet a les institucions conservar la propietat total.
Els governs també tenen un paper a jugar a l'hora de promoure i mostrar els beneficis d'invertir en els seus sectors educatius. Molts països del CCG han destinat una part important dels seus pressupostos a l'educació, amb l'Aràbia Saudita 17% del seu pressupost total, molt superior al de països com els EUA, el Regne Unit i Alemanya. Aquest és el tipus de compromís que busquen els inversors. Segons IndustryArc, es preveu que el sector educatiu de MENA assoleixi una valoració de 175 milions de dòlars el 2027, una oportunitat innegablement atractiva.
Per aconseguir un èxit similar, el govern d'Azerbaidjan podria considerar donar més prioritat a les associacions del sector públic i privat. Fomentar la inversió privada mitjançant incentius com exempcions fiscals, subvencions o potser oferir una major autonomia a les institucions educatives disposades a col·laborar amb la indústria podria ser un enfocament potencial. Això es pot fer alhora que s'assegura que les millors pràctiques es mantenen en aquestes escoles, tant si es tracta de mantenir la mida de les classes sostenibles com de protegir els drets dels estudiants a aprendre l'idioma azerbaiyano.
Això és especialment rellevant per a les escoles privades internacionals, que, malgrat la flexibilitat del currículum, de vegades passen per alt l'ensenyament de la seva llengua, història i cultura nacionals als estudiants d'Azerbaidjan. Per alinear-se amb la visió de creixement de l'Azerbaidjan, és essencial garantir que tots els estudiants d'Azerbaidjan rebin educació sobre els valors nacionals, i l'enfortiment de la supervisió i la responsabilitat pot ajudar a mantenir aquests estàndards.
Tornant al tema de la fiscalitat, les concessions fiscals, en particular, tenen un paper clau en aquesta discussió. Tot i que les escoles privades a l'Azerbaidjan ja estan exemptes de l'impost sobre la renda, millorar encara més aquest suport podria generar beneficis econòmics significatius, similars als del golf. Les contribucions que fan les escoles privades a l'economia, tant a nivell local com nacional, es podrien reforçar eliminant l'IVA a les infraestructures educatives i ampliant les reduccions fiscals als materials i serveis educatius, com s'observa en països com Austràlia.
Aquestes iniciatives estimularan les inversions a tot l'Azerbaidjan, més enllà de la capital. La decisió del Govern d'obrir la Universitat de Karabakh a Khankendi —amb uns 2,000 estudiants— estableix un precedent important. Les concessions fiscals, per exemple, poden incentivar projectes similars, donant lloc a més universitats i iniciatives de desenvolupament en altres regions, impulsant el creixement a nivell nacional.
Malgrat això, el fet és que els inversors busquen indicis clars que els governs estan compromesos amb projectes a llarg termini capaços de transformar les economies i mostrar confiança en les seves poblacions. Això inclou oferir incentius, com ara bonificacions fiscals per donacions a beques i inversions en educació, que poden demostrar encara més el compromís amb la creació d'una mà d'obra qualificada.
Per a la majoria de les escoles privades, un període de recuperació relativament curt és essencial per atraure inversions i cobrir els costos operatius. Per aconseguir-ho, la creació d'un entorn que permeti als inversors anticipar els rendiments en un període de temps raonable és vital per fomentar un creixement sostenible en el sector educatiu.
Tot i que els rendiments immediats poden ser limitats i les discussions sobre la regulació del sector continuen, els inversors solen esperar rendiments en un període de 5 a 10 anys. Sense condicions que s'alineen amb aquest calendari, les inversions poden no materialitzar-se.
En establir un entorn segur i de suport, el govern pot; per tant, proporcionar l'estabilitat necessària per inspirar confiança als inversors tant locals com estrangers, fomentant la confiança a llarg termini en el futur del país.
Donar suport a la inversió en el sector educatiu del país no es tracta només d'abordar una sola àrea política, sinó de donar forma al futur de la nació. L'educació no és només una obligació social, sinó una pedra angular del desenvolupament sostenible i la resiliència econòmica.
En prioritzar aquestes inversions, fomentar les associacions públic-privades i alinear les iniciatives educatives amb les demandes del demà, l'Azerbaidjan pot construir les bases per a una prosperitat duradora. Les decisions preses avui definiran la trajectòria de la nació, i no hi ha millor moment que ara perquè el Govern actuï de manera decidida per donar suport a la transició del país en un món més enllà del petroli.
Comparteix aquest article:
-
UcraïnaFa dies 5
La química de l'èxit: com Alekszej Fedoricsev va ajudar a impulsar la indústria química d'Ucraïna
-
KazakhstanFa dies 4
Una nova petició demana la prohibició d'USAID al Kazakhstan
-
XinaFa dies 4
La batalla per la Lluna i els satèl·lits espia: per què competeixen els EUA i la Xina a l'espai
-
Indicació Geogràfica Protegida (IGP)Fa dies 4
La Comissió aprova tres noves indicacions geogràfiques de Bèlgica, Finlàndia i França