Connecteu-vos amb nosaltres

Energia

EUA-UE Consell d'Energia: comunicat de premsa conjunt

COMPARTIR:

publicat

on

Utilitzem el vostre registre per proporcionar contingut de la manera que heu consentit i per millorar la nostra comprensió de vosaltres. Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment.

051212_ashton_clinton_eu_energy_council1. El cinquè Consell energètic UE-Estats Units es va reunir a Brussel·les, presidit per l'alta representant de la UE / vicepresidenta Catherine Ashton, comissària europea de l'energia Günther Oettinger, la secretària d'Estat nord-americana John Kerry i el secretari adjunt d'Energia, Daniel Poneman. El ministre Ioannis Maniatis, del Ministeri grec de medi ambient, energia i canvi climàtic, va representar la presidència rotatòria de la UE.

El Consell d'Energia, un fòrum sobre prioritats energètiques UE-Estats Units, promou mercats mundials transparents i segurs de l'energia; fomenta la cooperació en polítiques i regulacions sobre l'ús eficient i sostenible de l'energia; i persegueix la investigació i el desenvolupament conjunt de tecnologies d’energia neta. Aquestes accions fomenten el creixement econòmic i els llocs de treball, milloren la seguretat energètica i la cooperació internacional, i destaquen la importància i la urgència de fer front als reptes globals de l'energia i el clima.

2. Els avenços a Ucraïna han posat en relleu les preocupacions de seguretat energètica i han demostrat la necessitat de reforçar la seguretat energètica a Europa. La UE i els Estats Units van reafirmar la seva condemna a l’annexió il·legal de Crimea a Rússia. La UE i els Estats Units van reconèixer que les nostres preocupacions en matèria de seguretat energètica i les dels nostres amics i companys plantegen reptes comuns i s'estan plantejant nous esforços de col·laboració per fer front a aquests reptes. El Consell ha subratllat que les relacions energètiques amb Rússia han de basar-se en la reciprocitat, la transparència, la justícia, la no discriminació, l'obertura a la competència i la cooperació continuada per garantir condicions de joc idònies per al subministrament d'energia segur i segur.

3. El Consell va afirmar el seu ferm suport als esforços d'Ucraïna per diversificar el subministrament de gas natural, inclosa la millora ràpida de les capacitats de flux invers, l'augment de la capacitat d'emmagatzematge de gasos i mesures decisives recentment anunciades amb el FMI per construir una economia energètica competitiva. El Consell també va acollir amb satisfacció el ferm compromís del govern ucraïnès de transformar el seu sistema de preus subvencionats de l’energia dels consumidors en mesures específiques que mitiguin l’impacte dels augments de preus sobre els pobres i els vulnerables. La UE i els Estats Units treballaran amb Ucraïna i socis internacionals per ampliar la millor pràctica internacional, ja que Ucraïna fa aquests passos. La UE i els Estats Units també donen la benvinguda a la determinació del govern ucraïnès de perseguir l'eficiència energètica, la transparència dels mercats i la reestructuració i la reforma de Naftogaz a llarg termini. El Consell ha subratllat que totes les accions a curt termini per millorar la seguretat energètica d'Ucraïna haurien de seguir-se en el context d'una visió estratègica de la plena integració en el mercat energètic europeu. En aquest context, el Consell va reafirmar el seu compromís de treballar amb Ucraïna sobre les reformes legislatives i normatives necessàries per realitzar aquesta visió i recolzar-la en el seu camí.

4. El Consell va felicitar els esforços de la UE i dels seus estats membres en el Consell Europeu de 20-21 March 2014 per abordar la qüestió de la dependència energètica externa mitjançant una major diversificació de subministraments i rutes, augment de l'eficiència energètica, xarxes intel·ligents, millora de l'oportunitat per a la integració d’energies renovables a la xarxa i l’augment de la producció de recursos energètics domèstics. El Consell va acollir amb satisfacció la perspectiva de les exportacions de GNL dels Estats Units en el futur, ja que es proporcionarà subministraments globals addicionals a Europa i altres socis estratègics. El Consell també va acollir amb satisfacció les negociacions cap a una associació transatlàntica global i ambiciosa d’inversions i inversions (TTIP), la conclusió primerenca de la qual es posaria de relleu la importància estratègica de la relació transatlàntica.

5. El Consell va afirmar el seu compromís de recolzar els esforços de la UE per completar ràpidament un mercat europeu d’energia integrat i comú, per tal d’aconseguir un major potencial de seguretat energètica i uns preus energètics més competitius a tots els estats membres i estats veïns de la Comunitat de l’energia. La recent adopció de projectes d’interès comú de la UE, juntament amb els esforços continus per desenvolupar codis de xarxa harmonitzats, reduiran encara més les vulnerabilitats dels estats membres per subministrar trastorns i diversificar les rutes d’electricitat i gas. El Consell va assenyalar la importància de desenvolupar les interconnexions per tal d’acabar l’aïllament dels Estats membres de les xarxes europees de gas i electricitat per part de 2015. El Consell va afirmar també la importància de desenvolupar totes les fonts energètiques per satisfer la demanda europea, així com la necessitat d'incrementar els esforços d'eficiència energètica com a element central de l'estratègia energètica europea.

6. El Consell va reafirmar la importància del Corredor del Gas del Sud per portar el gas a Europa, i es va instar a la construcció oportuna d’un gasoducte escalable i dedicat a mantenir les opcions obertes per a subministraments addicionals i va acordar explorar inversions per reforçar el subministrament de gas a Europa central i del sud-est. El Consell també va reconèixer els plans de la República de Moldàvia per interconnectar els seus sistemes de gas i energia amb les xarxes de la UE.

anunci

7. El Consell va assenyalar els objectius compartits de la UE i dels Estats Units en l’evolució de les polítiques energètiques d’una manera que suposi una transició cap a una economia de baix carboni. El Consell va donar la benvinguda al pla d’acció per al clima del president Obama i al treball en curs sobre el paquet climàtic i energètic 2030 de la UE per abordar fonts clau d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle als Estats Units ia la Unió Europea, respectivament. Pel que fa a l’acció climàtica post-2020, el Consell va reafirmar la nostra voluntat mútua d’aconseguir l’adopció a París d’un protocol 2015 d’un altre instrument legal o d’un resultat acordat amb força legal segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic aplicable a tots Partits, per enfortir el règim multilateral, basat en regles. En aquest context, el Consell es va comprometre a cooperar encara més per abordar la necessitat de diversificar els combustibles en les economies emergents i la importància de la transició cap a sistemes competitius, segurs i sostenibles d’energia baixa en carboni, especialment a través del desenvolupament i el desplegament d’energies renovables, eficiència energètica i desplegament d’emmagatzematge i utilització de captures de carboni. La innovació i la inversió continuades en aquestes àrees aportaran beneficis en termes d'estalvi de costos energètics i de llocs de treball i contribuiran a la lluita contra el canvi climàtic. El Consell va acollir amb satisfacció l’èmfasi que molts països i organismes internacionals, inclosos el Banc Mundial, l’OCDE i el G-20, posen de manifest a l’eliminació gradual de subvencions ineficients de combustibles fòssils. El Consell va subratllar la importància d’abordar els problemes d’accés a l’energia i la pobresa energètica als països en desenvolupament de manera coherent amb una transició global a una economia amb baixes emissions de carboni.

8. El Consell va subratllar la importància de la cooperació continuada en els grups de treball del Consell de l’energia sobre tecnologia i polítiques, en particular el treball sobre xarxes intel·ligents, incloent l’emmagatzematge d’energia, materials inclosos materials crítics, fusió nuclear i hidrogen i piles de combustible en el marc del Grup de treball sobre tecnologia i sobre eficiència energètica, seguretat nuclear i mar endins i hidrocarburs no convencionals al grup de treball sobre polítiques, així com a iniciatives internacionals de recerca en energia nuclear.

9. Atesa la naturalesa intrínseca global de la seguretat energètica, la UE i els Estats Units van felicitar l’anunci que els ministres d’energia de G-7 es reuniran aviat per discutir maneres de reforçar la seguretat energètica col·lectiva i traçar un camí cap a la col·laboració. El Consell va animar els ministres d’energia del G-7 a debatre aquests i altres problemes crítics en matèria de seguretat energètica en la seva pròxima reunió i treballar amb la UE i altres socis estratègics per establir un camí sostenible i viable per a la seguretat energètica col·lectiva.

Per més informació, clica aquí i aquí.

Comparteix aquest article:

Tendències