Connecteu-vos amb nosaltres

les emissions CO2

les reduccions de gasos d'efecte hivernacle de la UE

COMPARTIR:

publicat

on

Utilitzem el vostre registre per proporcionar contingut de la manera que heu consentit i per millorar la nostra comprensió de vosaltres. Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment.

 

La UE està en bon camí per complir el seu segon compromís de Kyoto de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) fins a un 20% per sota dels nivells de 1990 l'any 2020, segons la Comissió Europea.

Les emissions de GEH van ser un 18% per sota dels nivells de l'any base el 2012, i s'estima que es reduiran encara més fins al voltant del 19% el 2013, fet que portarà la UE a una distància propera al seu objectiu per al 2020.

Aquestes troballes clau es troben en un document publicat recentment Informe anual de la Comissió, que avalua els avenços realitzats per assolir els objectius de Kyoto.

L'annex de l'informe ofereix dades sobre els ingressos fiscals de la subhasta de drets a través del sistema de comerç d'emissions de la UE (ETS). Això va ascendir a 3.6 milions d'euros el 2013, dels quals 3 milions d'euros s'han utilitzat per a finalitats relacionades amb el clima i l'energia.

A més, un document de treball del personal de la Comissió ofereix una anàlisi detallada de les polítiques i mesures implementades per país i sector.

La comunicació es divideix en cinc apartats principals, que se centren en els següents temes:
• Superació dels objectius de Kyoto per al període 2013-2020 i l'objectiu d'Europa 2020;
• superació dels objectius de Kyoto per al període 2008-2012;
• Tendències d'emissions de GEH a la UE;
• estat d'aplicació de la política de canvi climàtic de la Unió, i;
• situació als països candidats i candidats potencials de la Unió.

anunci

Objectius de Kyoto per al període 2013-2020

Pel que fa al segon període de compromís en virtut del Protocol de Kyoto, les mesures existents presentades pels estats membres i Islàndia mostren que les emissions totals (excloent l'ús del sòl, el canvi d'ús del sòl i la silvicultura (LULUCF) i l'aviació internacional) es preveu que siguin un 25% inferiors el 2020 en comparació als nivells de l'any base.

Tot i que l'Informe assenyala que es preveu que 15 dels estats membres de la UE compleixin els seus compromisos amb les polítiques i mesures existents, 13 encara han de fer algunes millores.

En general, entre els països que superen els seus objectius nacionals, la Comissió destaca específicament la qüestió recurrent del transport. Altres qüestions es refereixen a la necessitat de passar dels impostos laborals a impostos menys perjudicials per al creixement, com els impostos ambientals, per tal de desenvolupar incentius ambientals cap a una mobilitat més neta i fomentar una energia neta i eficient.

Objectius de Kyoto per al període 2008-2012

Els nivells d'emissions de la UE el 2012 van ser els més baixos des del 1990 i s'espera que els nivells del 2013 siguin encara més baixos. Com a conseqüència, els estats membres poden superar els seus objectius assignats amb una reducció mitjana del 22.1%.

Pel que fa a la UE-15, destaca que el seu esforç de reducció d'emissions ha aconseguit més del doble de l'objectiu fixat en el primer període de compromís, amb una reducció mitjana del 18.5%.

Tot i que l'ETS ofereix un límit d'emissions a tota la UE, els sectors que no són ETS encara estan subjectes a objectius nacionals. Una avaluació d'aquests sectors permet una avaluació del progrés per assolir els objectius de Kyoto dels estats membres. L'informe identifica tres grups de països:
• Països de la UE-15 dels quals set països hauran de fer ús de crèdits internacionals en virtut dels mecanismes de Kyoto:
• Països de la UE-11 que compliran els seus objectius només mitjançant mesures nacionals de reducció d'emissions, i:
• Malta i Xipre, que no estan subjectes a objectius en el primer període de compromís.

L'Informe subratlla que la UE i els seus estats membres podran utilitzar els mecanismes de Kyoto fins que s'acabin les avaluacions de compliment del primer període de compromís del Protocol de Kyoto.

Tendències d'emissions de GEH a la UE

Les reduccions d'emissions han estat significatives en els sectors del transport i la indústria, mentre que han augmentat lleugerament en el sector energètic.

Cada país ha vist disminuir significativament la seva intensitat d'emissions de GEH. Les emissions per càpita també han seguit el mateix patró, amb les notables excepcions de Xipre, Malta i Portugal.

L'Informe destaca que la crisi econòmica ha suposat menys de la meitat de les reduccions d'emissions, amb el desenvolupament de tècniques d'eficiència energètica i renovables contribuint de manera significativa.

Pel que fa a l'aviació, cal destacar que, si bé les emissions de GEH dels vols nacionals han disminuït des de l'any 2000, han augmentat pel que fa als vols internacionals. A més, encara s'està avaluant fins a quin punt l'aviació afecta el canvi climàtic, en particular mitjançant la investigació sobre la nuvolositat induïda per l'aviació (AIC).

Implementació de la política de canvi climàtic

El compromís de la UE amb la reducció d'emissions de GEH es va renovar recentment a través de l'acord del Consell Europeu sobre el marc de clima i energia 2030. Aquest marc es pot desglossar en tres objectius principals que s'han d'assolir l'any 2030:
• Un objectiu nacional vinculant de reducció d'efecte hivernacle del 40% respecte al 1990
• Un objectiu d'almenys el 27% de les energies renovables a la combinació energètica de la UE, vinculant a nivell de la UE
• Un objectiu indicatiu d'eficiència energètica del 27%.
L'informe destaca els avenços realitzats cap a la millora de l'ETS per a la fase tres pel que fa a:
• Un abast ampliat a nous sectors, com l'aviació, així com a les substàncies, és a dir, l'òxid nitrós (N20) i els PFC.
• Un límit global de la UE
• Mesures de "recàrrega posterior" i "reserva d'estabilitat del mercat" que tenen com a objectiu abordar la qüestió del preu del carboni

Finalment, l'Informe aborda una sèrie de legislació i mesures destinades a mitigar el canvi climàtic pel que fa al transport (vaixells, cotxes), substàncies (gasos fluorats d'efecte hivernacle), emissions de canvi indirecte en l'ús del sòl de la producció de biocombustibles i accions UTCATF.

A continuació, l'Informe exposa els objectius clau de l'Estratègia de la UE per a l'adaptació al canvi climàtic, és a dir, "fomentar l'acció dels estats membres", "integrar l'acció d'adaptació a les polítiques de la UE" i "fomentar una presa de decisions millor informada".

En l'àmbit financer, l'Informe assenyala que el 87% dels ingressos de les subhastes s'han dedicat a finalitats relacionades amb el clima i l'energia pels estats membres, la qual cosa supera amb molt el nivell mínim del 50%. L'Informe també fa una menció especial al programa de finançament NER 300, que es finança amb la subhasta de 300 milions de drets de la reserva de nous entrants de l'ETS de la UE i donarà subvencions a 38 projectes d'energies renovables i un projecte de CCS.

Com a nota final, l'Informe subratlla els diferents instruments que s'han implementat per tal d'incorporar les polítiques climàtiques dins del pressupost de la UE.

Situació als països candidats a la UE

L'informe mostra que, entre els països candidats a la UE i els països candidats potencials, només dos van veure augmentar les seves emissions de GEH en comparació amb els nivells de 1990. Aquests eren Montenegro i Turquia, que no tenen objectius legalment vinculants segons el Protocol de Kyoto.

 

Comparteix aquest article:

EU Reporter publica articles de diverses fonts externes que expressen una àmplia gamma de punts de vista. Les posicions preses en aquests articles no són necessàriament les d'EU Reporter.

Tendències