Connecteu-vos amb nosaltres

Awards

El director de cinema bosnià Tanović rebrà a Cannes el 'Prix MEDIA'

COMPARTIR:

publicat

on

Utilitzem el vostre registre per proporcionar contingut de la manera que heu consentit i per millorar la nostra comprensió de vosaltres. Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment.

60778.9El director de Bòsnia oscaritzat Danis Tanovic (A la foto) és el guanyador del 'Prix MEDIA' de la Unió Europea 2014, atorgat al millor projecte cinematogràfic nou elegible per al suport de l'Europa Creativa programa MEDIA. Tanovic rebrà el premi de mans de Androulla Vassiliou, comissària europea de Cultura, durant una cerimònia al Festival de Cannes a França el dissabte 17 maig (11h, cafè des Palmes, Palau de Festivals). Les accions del director el premi amb el co-guionista i productor Predrag Kojovic Amra Baksic Camó de Què mires?, una història que descriu com "sobre una ciutat en una postguerra indefinidament perllongada, sense herois i amb els seus valors segrestats per la corrupció i el crim".

Tanović va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula de llengua estrangera amb 2001 En terra de ningú. La seva pel·lícula 2013, Un episodi en la vida d'un selector de Ferro, Va guanyar el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Berlín i l'Ós de Plata al millor actor (Nazif Mujić).

El comissari Vassiliou va dir: "Danis Tanović és un dels millors cineastes de la seva generació. El seu darrer projecte cinematogràfic és excepcional, amb un guió convincent que traspua un poderós sentit d'identitat cultural i dinamisme. Després de l'èxit mundial de la seva obra mestra" No Man's Land i altres pel·lícules reconegudes, és clar que ha creat les bases per a una altra meravellosa pel·lícula que estic segur que mourà els cors i les ments en la mateixa mesura. Li desitgem a ell i al seu equip tots els èxits ".

Sarajevo

Què mires? encara es troba en la fase inicial de desenvolupament. El personatge central és Jasmin, que viu a Sarajevo al costat dels seus amics i enemics, en un període de transició que dura gairebé vint anys. "Per primera vegada a la meva vida he sentit la necessitat de fer una història sobre la ciutat on visc. Tot el que m'encanta, tot allò en què crec, es va desfent progressivament davant dels meus ulls. No crec que una revolució en la ment dels meus conciutadans és possible, però espero que aquesta història els faci començar a pensar ", va dir l'escriptor-director Tanović.

El projecte guanyador, presentat per la productora SCCA / pro.ba, amb seu a Sarajevo, va anotar els punts més alts de totes les aplicacions presentades a la darrera ronda de selecció per al finançament del desenvolupament de pel·lícules de MEDIA. Què estàs mirant? Va ser seleccionat com el millor projecte de nova pel·lícula d'experts europeus pel seu excel·lent contingut artístic en combinació amb estratègies prometedores per al desenvolupament, la producció i la distribució, incloent el fort potencial de taquilla a nivell europeu.

Fons

anunci

El cineasta bosnià Danis Tanović va assolir l'èxit mundial a 2001 amb la seva primera pel·lícula En terra de ningú, Que es va cobrar més de 40 premis internacionals, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Situat a Bòsnia i Hercegovina a 1993, durant el període més pesat de la lluita, la pel·lícula agredolça antiguerra va marcar una renovació completa del gènere de la sàtira guerra.

Altres pel·lícules notables escrita i dirigida per Tanovic inclouen Triatge (2009) i Cirkus Columbia (2010). El director, que va estudiar a Sarajevo i Brussel·les, és també professor en direcció de cinema a l'Acadèmia d'Arts Escèniques (akademija Scenskih Umjetnosti) a Sarajevo. En 2003 Tanovic era un membre del jurat al Festival de Cinema de Cannes.

Amra Baksic Camo, que també va produir Un episodi en la vida d'un selector de Ferro, és el cap de llarga data de CineLink, el mercat de coproducció del Festival de cinema de Sarajevo. És una de les fundadores de SCCA / pro.ba, una companyia independent de producció de cinema, vídeo i televisió amb seu a la ciutat. Amra també s’ha beneficiat dels esquemes de finançament recolzats per la UE ACE (Atelier du Cinéma Européen) i EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs) per a la formació de productors.

Guanyadors anteriors del Prix MEDIA

Els primers guanyadors del Premi MEDIA, a 2012, van ser el director iranià Asghar Farhadi i productor Alexandre Mallet-Guy per un projecte de pel·lícula que va esdevenir Le Passé, Protagonitzada per Tahar Rahim i Bérénice Bejo. La pel·lícula va guanyar el Premi del Jurat Ecumènic a Cannes l'any passat. Béjo també va guanyar el premi a la millor actriu.

L'any passat la danesa escriptor i director Thomas Vinterberg, més conegut per Jagten, nominat a un Oscar 2014, va rebre el Premi MEDIA amb el co-escriptor i productor Tobias Lindblom Sisse Graum (Zentropa) per al projecte de la pel·lícula El col · lectiu (la Comuna). S'espera Kollektivet tenir la seva estrena a la tardor o primavera 2015 2016.

EU Prix MEDIA

El Premi MEDIA de la Unió Europea s’atorga al projecte amb el millor potencial de taquilla presentat per al finançament del desenvolupament del programa MEDIA de Creative Europe. L'obra pot ser fictícia, animada o documental, però ha de ser publicada al cinema. Els costos de desenvolupament elegibles per al suport a MEDIA inclouen la preparació del guió, la cerca i identificació dels principals actors i equips, la preparació del pla de finançament, la comercialització inicial i la producció pilot. El guanyador és seleccionat per un grup d’experts independents i representants de la Comissió Europea i de l’Agència Executiva d’Educació, Audiovisual i Cultura, que gestiona el subprograma MEDIA.

Des de 1991, MEDIA (acrònim de 'Mesures pour encourager le développement de l'industrie audiovisuelle') ha invertit 1.7 milions d'euros en desenvolupament, distribució, formació i innovació de pel·lícules amb l'objectiu de millorar la diversitat i competitivitat internacional de la indústria cinematogràfica i audiovisual europea.

Europa creativa

L’Europa creativa, que combina els programes MEDIA i Cultura de la UE, té un pressupost de prop de 1.5 milions d’euros durant els propers set anys, un 9% més que els nivells anteriors. Europa Creativa proporcionarà finançament a almenys 250,000 artistes i professionals de la cultura, 2,000 cinemes, 800 pel·lícules i 4,500 traduccions de llibres. També llançarà un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses culturals i creatives accedir fins a 750 milions d’euros en préstecs bancaris.

Més informació

Comissió Europea programa MEDIA
Web d'Androulla Vassiliou
Seguiu Androulla Vassiliou a Twitter @VassiliouEU
Traducció a Bòsnia llenguatge

Comparteix aquest article:

EU Reporter publica articles de diverses fonts externes que expressen una àmplia gamma de punts de vista. Les posicions preses en aquests articles no són necessàriament les d'EU Reporter.

Tendències