Temors pel nombre de llocs de treball
El gran ensurt dels robots dels darrers anys sembla haver-se facilitat en avaluacions més sòbries de les implicacions quantitatives i qualitatives de la revolució de la digitalització i automatització (DAR). A diferència de les prediccions sensacionalistes que el 40% dels llocs de treball desapareixerien en un període de deu anys, avui esperem que menys del 10% dels llocs de treball siguin eliminats completament. L’OCDE ha liderat la investigació per situar les expectatives en una base més sòlida, que està relacionada amb els preparatius d’una nova estratègia laboral que es posarà en marxa el 10.
Lògicament, més robots a l’economia haurien de significar menys llocs de treball per als humans, però les enquestes sobre els resultats reals no semblen avalar aquesta conclusió. Si adoptem un enfocament comparatiu a Europa, trobem que les economies tecnològicament avançades, és a dir, altament digitalitzades i automatitzades, també són societats amb alta ocupació: Suècia, Dinamarca i els Països Baixos, per exemple. D’altra banda, en països on la taxa d’ocupació és baixa, com Hongria i Bulgària, això no és el resultat d’un gran nombre de robots que aplegin la força laboral dels seus llocs de treball.
En una perspectiva global, el Japó ha avançat en la robotització en la indústria i els serveis, però molt a prop de la plena ocupació. Actualment, el país exigeix que les cohorts més velles es mantinguin cada vegada més en el mercat laboral. Casos com aquests realment inverteixen la causalitat esperada. Els robots no estan sorgint per raons desconegudes, sinó per l'escassetat de mà d'obra a causa de factors com ara un creixement elevat, una fertilitat baixa i una immigració modesta. Els robots s’introdueixen de manera més intensa en la nostra feina i en la nostra vida perquè els necessitem i hi ha moltes coses que no podríem fer sense ells.
Lògicament, més robots a l’economia haurien de significar menys llocs de treball per als humans, però les enquestes sobre els resultats reals no semblen avalar aquesta conclusió
En general, aquesta és la raó per la qual destacats economistes laborals, com Christopher Pissarides, semblen estar intensament relaxats sobre els efectes nets de la quantitat de treballs del DAR. Hi ha molt pocs exemples en què les noves tecnologies no siguin tant una oportunitat com una amenaça, i les polítiques i els marcs de relacions laborals són importants. Ara hi ha evidències d’un impacte desigual del DAR en els mercats laborals que s’organitzen de manera diferent. Als Estats Units, la robotització va provocar la destrucció a gran escala de llocs de treball, però a Alemanya els treballadors es van beneficiar d’aquesta tendència tecnològica, inclosa la remuneració, tot i que les seves empreses van contractar menys empleats joves. El nivell general d’atur a Alemanya ha caigut, fins i tot després d’anys de crisi i transformació.
Preocupacions pels efectes sectorials i la qualitat dels llocs de treball
Més urgent que l’impacte de la digitalització i l’automatització en el nombre de llocs de treball és el seu efecte en la qualitat de la feina. Si és possible, s’ha d’abordar de manera preventiva. Els governs, en cooperació amb la UE, han de controlar els efectes sectorials i avaluar i gestionar els diversos riscos associats amb el DAR.
Tot i que sovint connectem DAR amb el concepte d’Indústria 4.0, s’espera que la transformació sigui menys marcada a la indústria en els propers anys, simplement perquè ja s’han eliminat un gran nombre de llocs de treball industrials. L’augment de la intel·ligència artificial significa que les professions abans menys afectades pel canvi tecnològic podrien ser delmades per la transformació que es desenvolupa.
L’increment esperat de la productivitat es pot compensar amb la manca de son, descans i concentració associats a la hiperconnectivitat. Al lloc de treball, les llargues hores als teclats poden afectar l’esquena, el canell, el coll i els ulls si no es proporciona protecció, cosa que comporta un augment de la salut. El que s’ha d’evitar sobretot és l’obertura per part de DAR de petits canals o fins i tot d’avingudes fora del sistema de seguretat social, agreujant els seus problemes de sostenibilitat actuals. Una preocupació general a tot el món és si el DAR augmentarà encara més la desigualtat social i una preocupació europea específica és si aprofundirà els desequilibris dins de la UE.
El principal motiu pel qual el DAR espanta a molta gent és que acompanya diverses megatendències recents. Els més importants són la globalització i el treball flexible: l’augment de formes atípiques d’ocupació i la conseqüent segmentació dels mercats laborals. Per a moltes persones, això soscava tant la seguretat laboral com els ingressos. Per tant, per a molts experts, inclosos els que discuteixen el futur del treball en diversos fòrums de l'Organització Internacional del Treball (OIT), la qüestió és si la nova onada de canvis tecnològics es pot conciliar amb la justícia social. Els líders sindicals europeus parlen d'una "transició justa", que hauria de ser recolzada per un fons específic.
L’objectiu és actualitzar urgentment el contingut de la formació professional i fer que l’educació en tecnologia de la informació i les comunicacions estigui disponible a tots els nivells
Els partidaris d’una renda bàsica universal (UBI) han començat a utilitzar el DAR com a argument per a la seva simplificació afavorida de la política social. No obstant això, fins i tot si el DAR no ens empeny a adoptar esquemes UBI en un futur previsible, la seguretat social encara s’ha d’adaptar a tots els cicles econòmics, i aquest no és una excepció. No s'hauria de permetre que els treballadors de grans estades quedessin sense assistència sanitària i pensions, però també podrien sorgir noves branques de l'estat del benestar de les noves formes d'ocupació.
Agenda del mercat laboral de l'era digital
Hi ha més educació i habilitats al capdavant de totes les respostes polítiques als reptes econòmics i socials, però en aquest cas són només el començament de la llista. L’objectiu és actualitzar urgentment el contingut de la formació professional i fer que l’educació en tecnologia de la informació i les comunicacions estigui disponible a tots els nivells i en totes les categories d’edat.
Els enginyers d’informació altament qualificats només són la punta de l’iceberg. La transició l’ha de fer molta gent i el cercle de professionals digitals serà molt més ampli. Projectes com Codecool a Europa Central demostren com la cooperació entre empreses i futurs empleats pot proporcionar capacitació per a la transició.
Les respostes polítiques han de ser inclusives. Els estudis pioners a Alemanya s'han basat en enquestes sobre la força de treball i en la consulta amb els agents socials sobre les seves expectatives pel que fa al DAR i les reformes que seran necessàries. Els governs han d’estar atents a la possible destrucció d’ocupació, però cobrir les vacants per a empleats amb les habilitats adequades és un tema més urgent a la majoria de països.
A Europa, la promoció del canvi tecnològic ha d’anar acompanyada d’una política de cohesió territorial per contrarestar la tendència a formar clústers de tecnologies de la informació. Sembla que això s’agreuja amb la facilitat amb què migren els professionals d’aquest camp. Les estratègies de transferència de coneixement han d’acompanyar les transferències de recursos, perquè el DAR representa un risc general per als països el desenvolupament econòmic dels quals s’ha basat en el muntatge o altres activitats de fabricació. Amb més robots, la producció pot acostar-se als grans mercats i la "remodelació" pot passar de l'esperança a la realitat. A més, el DAR és una amenaça més gran per a alguns països que altres, cosa que constitueix un motiu addicional per establir una relació més íntima entre les polítiques industrials i regionals de la UE.