Connecteu-vos amb nosaltres

Líbia

El príncep hereu de Líbi Mohammed El Senussi demana unitat i estabilitat enmig dels trastorns regionals

COMPARTIR:

publicat

on

SAR el príncep Mohammed, príncep hereu de Líbia, i els participants en el seu diàleg nacional 

El Dia de la Independència de Líbia, el príncep hereu Mohammed El Hassan El Rida El Senussi va pronunciar un discurs que va ser tant una reflexió sobre el passat de Líbia com una visió del seu futur. Parlant amb urgència, el príncep hereu va demanar que la nació s'aplegui al voltant de la seva identitat històrica i abraci el retorn a la monarquia constitucional com a única solució sostenible a la fragmentació i la inestabilitat que han afectat el país durant més d'una dècada. El seu discurs arriba en un moment de canvis dramàtics a l'Orient Mitjà, subratllant la seva ressonància per a Europa i la comunitat internacional en general.

El missatge del príncep hereu es va centrar molt en la història del seu país. Va retre homenatge als arquitectes de la independència de Líbia el 1951, la unitat dels quals va superar immensos reptes per forjar un estat sobirà. No obstant això, també va advertir que aquest llegat d'unitat està sota una greu amenaça. Anys de corrupció, interferències exteriors i divisions internes han deixat Líbia en risc de desintegració. La urgència de la seva crida a l'acció reflecteix una fragilitat regional més àmplia, exemplificada recentment pel col·lapse del règim d'Assad a Síria, un esdeveniment històric amb implicacions de gran abast per a la regió i el món.

La caiguda de Damasc el 8 de desembre de 2024 va marcar el final dels 24 anys de govern de Bashar al-Assad i més de sis dècades d'autoritarisme baasista. La velocitat i la relativa manca de violència amb què les forces de l'oposició siriana van desmantellar l'aparell militar d'Assad van revelar la fragilitat dels estats que no tenen identitats unificadores. Líbia també corre el risc de sucumbir a forces similars a menys que abordi la seva governança fragmentada. El discurs del príncep Mohammed va destacar la necessitat crítica d'un marc que pugui unir la nació, un paper que argumenta que la monarquia constitucional està en una posició única per complir.

Els paral·lelismes entre Líbia i Síria són sorprenents. Ambdues nacions han estat escenaris d'intromissió externa i, en el cas de Líbia, la participació de Rússia reflecteix les seves maniobres estratègiques a Síria. En atrinxerar-se a Líbia després de la seva sortida de Síria, Moscou pretén mantenir un punt de peu a la Mediterrània oriental, aprofitant la inestabilitat del país per projectar el poder. A Síria, la intervenció de Rússia ha estat fonamental per apuntalar el règim d'Assad des del 2015, però el seu paper marginal durant el col·lapse del règim suggereix els límits de la seva influència. Líbia, però, continua sent un escenari estratègic clau per a Moscou, que busca assegurar el seu accés al Mediterrani alhora que explota el buit de poder.

El discurs del príncep Mohammed també es va dirigir directament a la comunitat internacional i va instar les potències mundials a respectar la sobirania de Líbia i evitar convertir-la en un camp de batalla per a agendes en competència. La seva petició ressona enmig de les conseqüències més àmplies de la caiguda d'Assad, que ha deixat la regió lluitant amb les repercussions dels estats debilitats i les aliances canviants. La fragilitat de nacions com Líbia i Síria posa de manifest la necessitat urgent de models de govern que puguin suportar les pressions externes i fomentar la cohesió interna.

La proposta del príncep hereu de retorn a la monarquia constitucional ofereix i segueix oferint un camí pragmàtic. La Constitució de 1951, que ell defensa, proporciona un marc provat per a la governança democràtica, assegurant l'estabilitat tot respectant el teixit social divers de Líbia i arrelat a la història del país. En el seu discurs, el príncep Mohammed va subratllar que aquest model no només salvaguarda la unitat de Líbia sinó que també faculta als seus ciutadans per donar forma al seu futur mitjançant eleccions justes i transicions de poder pacífiques.

anunci

Els reptes de Líbia, però, no es limiten a les seves fronteres. Europa, just a l'altra banda del Mediterrani, té un gran interès en l'estabilitat del país. L'agitació contínua de Líbia ha alimentat les crisis migratòries i ha creat un caldo de cultiu per a l'extremisme, qüestions que afecten directament la seguretat europea. La visió del príncep hereu d'una Líbia estable i sobirana és tant una crida al compromís europeu com un full de ruta per a la renovació nacional.

Les lliçons de Síria són clares: sense una identitat o una estructura de govern unificant, els estats poden enfonsar-se sota el pes de les pressions internes i externes. La caiguda del règim d'Assad ha deixat Síria lluitant amb la complexa tasca de reconstruir després de dècades de domini autoritari. Per a Líbia, segueix sent l'oportunitat d'evitar aquest destí adoptant un model de govern arrelat en la seva identitat històrica.

El discurs del príncep Mohammed serveix com a recordatori poderós que les respostes a la crisi de Líbia es troben dins de la seva pròpia història. La restauració de la monarquia constitucional ofereix no només un cop d'ull al passat, sinó una solució pràctica per al futur: un marc que pot unir la política fracturada de Líbia, salvaguardar la seva sobirania i restaurar el seu lloc a la regió i al món. A mesura que l'Orient Mitjà navega per l'era post-Assad, el camí cap endavant de Líbia serà una prova crítica de si la unitat i l'estabilitat poden prevaler en una regió marcada per la fragmentació i els trastorns.

Comparteix aquest article:

EU Reporter publica articles de diverses fonts externes que expressen una àmplia gamma de punts de vista. Les posicions preses en aquests articles no són necessàriament les d'EU Reporter.
anunci

Tendències