Connecteu-vos amb nosaltres

Kazakhstan

A l’índex de percepció de la corrupció, Kazakhstan va pujar 19 posicions, guanyant 38 punts per primera vegada

COMPARTIR:

publicat

on

Utilitzem el vostre registre per proporcionar contingut de la manera que heu consentit i per millorar la nostra comprensió de vosaltres. Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment.

Avui, el 28 de gener de 28, el moviment mundial contra la corrupció, Transparency International, ha publicat l’índex de percepció de la corrupció (IPC) per al 2020. Aquest any, el tema principal d’un estudi global ha identificat l’impacte disruptiu de la corrupció en els sistemes de salut i l’exacerbació de les violacions dels principis democràtics als països enmig de la pandèmia COVID-19.

A finals del 2020, Kazakhstan va obtenir 38 punts i va aconseguir la 94a posició, compartint-la amb Brasil, Etiòpia, Perú, Sèrbia, Sri Lanka, Surinam i Tanzània.

Kazakhstan, com abans, es va estimar sobre la base de 9 fonts. Els experts de quatre agències de qualificació van plantejar les seves valoracions sobre les mesures anticorrupció preses, les altres cinc, van mantenir les seves valoracions al nivell de l'any anterior.

Font de la investigació CPI 2020 CPI 2019
1. Índex de transformació de la Fundació Bertelsmann

(Índex de transformació de la Fundació Bertelsmann)

33 punts 33 punts

 

2. Classificació de països de la unitat d’intel·ligència economista

(Rànquings de països de la unitat d'intel·ligència economista)

20 punts 20 punts

anunci

 

3. Freedom House Nations en les classificacions de trànsit

(Classificació de Freedom House Nations in Transit)

24 punts 24 punts

 

4. Global Insight, índex de riscos per país

(Rànquing global de riscos per país)

47 punts 35 punts

 

5. Anuari de la competitivitat mundial IMD

(Anuari de la competitivitat mundial IMD)

61 punts 55 punts

 

6. Guia internacional de risc país de PRS

(Guia internacional de riscos nacionals de PRS)

58 punts 43 punts

 

7. Projecte Varietats de Democràcia

(Projecte Democràcia de la Diversitat)

17 punts 17 punts

 

8. Fòrum Econòmic Mundial EOS

(Fòrum Econòmic Mundial EOS)

47 punts 47 punts
9. Índex d’estat de dret del Projecte de justícia mundial

Índex d’estat de dret del Projecte de justícia mundial

38 punts 36 punts
Total 38 punts 34 punts

El creixement de les posicions de Kazakhstan en la classificació IPC en el context d’una situació d’emergència en el sector sanitari i les amenaces a l’estabilitat de les institucions democràtiques, testimonia la tasca continuada del país en la lluita contra la corrupció. La comunitat mundial valora positivament el activitats del lideratge de Kazakhstan, que ha adoptat un paquet de mesures per donar suport a la població i les empreses durant una pandèmia, així com esmenes per reforçar la responsabilitat de la corrupció i la digitalització del sector dels serveis públics. No obstant això, juntament amb això, les autoritats de Kazakhstan va cometre violacions de les llibertats democràtiques relacionats amb la transparència i l’accés a la informació financera sobre els costos de l’atenció sanitària, les restriccions injustificades a les activitats de periodistes, defensors dels drets humans i representants de la societat civil.

Dinamarca i Nova Zelanda es van convertir en el líders amb 88 punts cadascun. Síria, Somàlia i el Sudan del Sud ocupen les darreres línies amb 14, 12 i 12 punts respectivament.

26 països van mostrar un creixement significatiu, inclosos l’Equador (+39), Grècia (+50), Guyana (+41), Myanmar (+28) i Corea (+61). El rànquing de 22 països va caure bruscament, inclosos Bòsnia i Hercegovina (-35), Guatemala (-25), Líban (-25), Malawi (-30), Malta (-53) i Polònia (-56).

En el context regional, el els millors van ser els països d’Europa occidental, on la puntuació mitjana del nivell de percepció de corrupció va ser de 66 punts. Les regions amb les puntuacions més baixes són l’Àfrica subsahariana (32) i l’Europa de l’Est i l’Àsia central (36). Kazakhstan es va classificar en el grup de països ECA (Europa i Àsia Central).

A la regió d’Europa de l’Est i Àsia Central es van avaluar 19 països. Els líders van ser: Geòrgia - 56 punts, Armènia - 49 punts, Bielorússia - 47 punts, Montenegro - 45 punts, Turquia - 40 punts, Kazakhstan - 38 punts i Sèrbia - 38 punts.

Els segueixen Albània i Kosovo (36 punts cadascun), Bòsnia i Hercegovina i Macedònia del Nord (35 punts cadascun), Moldàvia (34 punts), Ucraïna (33 punts), Kirguizistan (31 punts), Azerbaidjan i Rússia (30 punts cadascun) ), Uzbekistan (26 punts), Tadjikistan (25 punts) i Turkmenistan (19 punts).

A l’Àsia Central, Kazakhstan continua sent el líder: 38 punts, el 94è lloc.

Els experts internacionals van concloure això Covid-19 va desencadenar no només una crisi econòmica i sanitària, sinó també una onada de corrupció, els efectes nocius de la qual van impedir la prestació equitativa i equitativa d’assistència mundial i van provocar la mort de moltes persones.

La resposta d'emergència a l'evolució de la pandèmia COVID-19 ha posat de manifest enormes llacunes en les institucions democràtiques, demostrant que les autoritats o els agents encarregats de la política financera sovint defensen els seus propis interessos, ignorant les necessitats dels grups més vulnerables.

Cal destacar que els baixos nivells de corrupció del sector públic es correlacionen amb un augment de la inversió en atenció sanitària. Per exemple, a l’Uruguai, on es troba el rànquing més alt de l’IPC a Amèrica Llatina (71), s’inverteixen importants en atenció sanitària i funciona un sistema fiable de vigilància epidemiològica, que ha contribuït a la lluita efectiva contra la propagació del COVID-19. i altres malalties infeccioses.

En canvi, a Bangladesh, que va obtenir 26 punts, el govern inverteix molt poc en salut, mentre que la corrupció enmig de COVID-19 ha assolit nivells sense precedents, des del suborn a les clíniques fins a l’apropiació indeguda d’ajuda humanitària. La corrupció també és generalitzada en la contractació de dispositius mèdics. Els països amb nivells més alts de corrupció durant la crisi del COVID-19 són significativament més propensos a experimentar violacions de l’estat de dret democràtic i l’estat de dret. Entre aquests països hi ha Filipines (34), on la resposta a COVID-19 s’ha caracteritzat per un ús excessiu de la força i greus violacions dels drets humans i la llibertat dels mitjans de comunicació.

L’any passat va posar de manifest problemes d’integritat professional fins i tot en els països més ben classificats, cosa que indica que cap país encara no ha conquerit la corrupció. Per reduir la corrupció i respondre millor a futures crisis, Transparency International recomana tots els governs:

  1. Reforçar els òrgans de supervisió per garantir l'accés als recursos de les poblacions més necessitats. Els organismes anticorrupció i control han de disposar de fons, recursos i independència suficients per dur a terme les seves funcions.
  2. Garantir una contractació oberta i transparent per combatre la delinqüència, identificar conflictes d'interessos i garantir preus justos.
  3. Defensar la democràcia i ajudar a ampliar l'espai per a la societat civil crear un entorn propici per exigir comptes als governs.
  4. Publicar i garantir l'accés a dades rellevants proporcionar a la gent informació senzilla, accessible, rellevant i significativa.

***

Sobre Transparency International

Transparency International és una organització de la societat civil mundial que fa més de 25 anys que lluita contra la corrupció.

Quant a l’índex de percepcions de corrupció

Des de la seva creació el 1995, l’Índex de Percepcions de la Corrupció s’ha convertit en l’indicador mundial líder de corrupció del sector públic.

Basant-se en 13 tipus d’enquestes empresarials i avaluacions d’experts, els experts en TI van avaluar fins a quin punt els països són propensos a la corrupció en una escala de zero a 100, on el zero és alt i el 100 és baix. A finals de 20220, 180 estats van aprovar l'avaluació de la percepció de corrupció al sector públic.

El 2012, Transparency International va revisar la metodologia utilitzada per construir l’índex de manera que es poguessin comparar les estimacions d’un any a l’altre.

Per més informació, feu clic aquí.

Comparteix aquest article:

EU Reporter publica articles de diverses fonts externes que expressen una àmplia gamma de punts de vista. Les posicions preses en aquests articles no són necessàriament les d'EU Reporter.

Tendències