Síria
Rússia manté presència militar a Síria malgrat el descontentament europeu

Després de l'enderrocament del règim de Bashar al-Assad a Síria i el posterior ascens de l'oposició liderada per Hayat Tahrir al-Sham (HTS), el destí de la presència militar de Rússia al país s'ha convertit en un tema d'intens debat. En una recent entrevista de la BBC, el nou líder de Síria, Ahmed al-Sharaa, va emfatitzar l'associació estratègica de llarga data entre Rússia i Síria. Va insinuar un futur on aquesta relació continuï, deixant oberta la possibilitat que les forces militars russes romanguin a Síria., escriu Martin Banks.
Les dues bases militars de Rússia a Síria són fonamentals per mantenir la influència estratègica de Moscou al Mediterrani i a l'Àfrica. Tot i que molts experts qüestionen la probabilitat de cooperació entre HTS i Rússia, els funcionaris europeus han expressat l'esperança que el nou govern sirià expulsi les forces russes. Un alt representant de la UE va articular aquest sentiment, alineant-se amb l'oposició europea més àmplia a la participació de Rússia.
Malgrat això, alguns analistes creuen que les perspectives de les operacions militars de Rússia a Síria poden no ser tan desoladores com sembla. Rússia ha demostrat la seva capacitat per negociar acords amb grups radicals a nivell mundial, incloses les seves col·laboracions amb els talibans a l'Afganistan i els houthis al Iemen. En un canvi notable, els mitjans russos han començat a referir-se a HTS com a "oposició armada" de Síria en lloc d'etiquetar-los com a "grup terrorista". A més, l'ambaixada de Síria a Moscou va substituir ràpidament la seva bandera per la de l'oposició poques hores després de la caiguda de Damasc.
En última instància, la continuació de la presència militar de Rússia a Síria depèn de la voluntat d'HTS d'adoptar una posició pragmàtica, deixant de banda els greuges del passat. Durant els darrers nou anys, les forces russes han atacat els gihadistes sirians, fent d'aquesta cooperació una prova de les prioritats estratègiques d'HTS per sobre dels ressentiments ideològics.
L'associació entre Moscou i les noves autoritats sirianes podria resultar mútuament beneficiosa. Moscou pot oferir al nou lideratge sirià una legitimitat internacional molt necessària alhora que ajuda a HTS (Hayat Tahrir al-Sham) a obtenir la independència i a deixar la seva imatge com a mandatari turc. HTS, al seu torn, es beneficiarà de l'assistència de Rússia per contrarestar la influència dels Estats Units a Síria. Els Estats Units continuen donant suport als grups kurds i tribals al nord i l'est de Síria, fet que impedeix que HTS aconsegueixi el control total del país. A més, Rússia està ben posicionada per actuar com a intermediari entre el nou govern sirià i Israel. Israel continua decidit en els seus objectius d'eliminar les armes i l'equipament restants de Síria alhora que amplia el control sobre els Alts del Golan i la província sud-oest de Quneitra.
Tot i que Europa ha rebutjat ràpidament el paper de Rússia a Síria, ha passat per alt els possibles beneficis de la presència de Moscou per a la Unió Europea. Les esperances de la UE d'un ràpid retorn dels refugiats sirians després de l'expulsió d'Assad segueixen sent llunyanes i incertes. El nou govern sirià s'enfronta a reptes importants, com ara l'establiment d'un estat, disputes territorials amb les forces kurdes i abordar les reivindicacions territorials d'Israel i les capacitats de defensa afeblides de Síria. Aquests reptes agreugen una situació de seguretat ja precària, i obliguen Europa no només a abandonar els plans immediats per a les deportacions de refugiats, sinó també a preparar-se per a una possible nova onada migratòria.
A més, l'alliberament de milers de presos, inclosos terroristes i islamistes radicals, suposa una greu amenaça per a la seguretat no només per a l'Orient Mitjà sinó també per a Europa. En aquest context, la presència militar russa a Síria, demostrada eficaç per combatre el terrorisme i capaç de donar suport a HTS en qüestions clau, s'alinea amb els interessos de seguretat d'Europa.
Comparteix aquest article:
-
UcraïnaFa dies 5
La química de l'èxit: com Alekszej Fedoricsev va ajudar a impulsar la indústria química d'Ucraïna
-
KazakhstanFa dies 4
Una nova petició demana la prohibició d'USAID al Kazakhstan
-
XinaFa dies 4
La batalla per la Lluna i els satèl·lits espia: per què competeixen els EUA i la Xina a l'espai
-
Indicació Geogràfica Protegida (IGP)Fa dies 4
La Comissió aprova tres noves indicacions geogràfiques de Bèlgica, Finlàndia i França