Balcans occidentals
Quan les converses d’adhesió a la UE s’aturen, els estats balcànics avancen cap a la creació d’un mini-Schengen
A finals d’estiu, els líders de Sèrbia, Albània i Macedònia del Nord van signar un acord trilateral que es podria considerar com el bloc bàsic d’un acord regional similar al que representa l’espai Schengen per a la majoria de la UE, escriu Cristian Gherasim, corresponsal de Bucarest.
Anomenada la iniciativa dels Balcans Oberts, la idea de formar un mercat comú per als països que esperaven ser membres de la UE es coneixia fins i tot anteriorment com l’espai Mini-Schengen.
Bàsicament, l'acord representa una iniciativa basada en el comerç i la llibertat de circulació de mercaderies i ciutadans i l'accés igualitari als mercats laborals, exactament per a què serveix l'espai Schengen de la UE.
Les estimacions mostren que els països membres estalvien fins a 3.2 milions de dòlars (2.71 milions d'euros) cada any, segons les estimacions del Banc Mundial.
En el passat, hi ha hagut una iniciativa similar anomenada Procés de Berlín que es va centrar en la futura ampliació de la Unió Europea. El Procés de Berlín es va iniciar per consolidar i mantenir la dinàmica del procés d’integració de la UE a la llum de l’augment de l’euroscepticisme i de la moratòria de cinc anys sobre l’ampliació anunciada pel llavors president de la Comissió, Jean Claude Juncker. Al costat d’alguns estats membres de la UE, el Procés de Berlín incloïa sis països dels Balcans occidentals candidats a l’adhesió a la UE -Montenegro, Sèrbia, Macedònia del Nord, Albània- o possibles candidats -Bosnia i Hercegovina, Kosovo.
El procés de Berlín va ser encapçalat i iniciat el 2014 per alemanys dissenyat tal com es va esmentar per als països dels Balcans occidentals, que mai va culminar amb un acord vinculant. Set anys després, els països de la regió intenten demostrar que poden fer les coses pel seu compte, amb o sense ajut de la UE.
En parlar de la presa de forma del mini-Schengen, el primer ministre serbi Vučić va dir que "és hora de prendre les coses a les nostres mans i decidir per nosaltres mateixos sobre el nostre destí i el nostre futur" i es va vantar que "a partir de l'1 de gener de 2023, ningú no us aturarà de Belgrad a Tirana ".
De la mateixa manera, el primer ministre albanès Rama va dir a Skopje que la mesura pretenia evitar que els Balcans occidentals quedessin atrapats en una "petita caricatura de la UE, on per a qualsevol cosa necessiteu consens i tothom pugui bloquejar-ho tot mitjançant un veto".
No obstant això, sense incloure les sis nacions dels Balcans occidentals a l'acord, hi podria haver noves divisions a la regió.
El principal problema és, per descomptat, Kosovo, que Sèrbia no reconeix com a estat independent i afirma que la seva antiga província, situada geogràficament entre Sèrbia, Macedònia del Nord i Albània, forma part del seu territori. Kosovo es va declarar independentista el 2008 després de la intervenció de l'OTAN de 1999 que va provocar la retirada de les forces controlades per Belgrad de la província de majoria albanesa. Els líders de Kosovo han criticat la creació d'un mini-Schengen a la regió, la iniciativa encapçalada pel primer ministre serbi.
A més, qüestions que encara afecten els Balcans occidentals, com ara el creixent nacionalisme, han fet que Bòsnia sigui ambivalent en unir-se a una iniciativa liderada per un primer ministre serbi. Els líders montenegrins, com Milo Đukanović, tampoc no es venen amb l'acord.
Tot i així, la iniciativa Open Balkan podria no ser prou consol per a les nacions balcàniques que encara esperen unir-se a la UE.
Comparteix aquest article:
-
AutomobilismeFa dies 4
Fiat 500 vs. Mini Cooper: una comparació detallada
-
Horitzó EuropaFa dies 4
Els acadèmics de Swansea reben una beca Horizon Europe de 480,000 € per donar suport a nous projectes de recerca i innovació
-
Estil de vidaFa dies 4
Transformar la teva sala d'estar: una visió del futur de la tecnologia d'entreteniment
-
BahamesFa dies 4
Les Bahames presenta les comunicacions legals sobre el canvi climàtic davant la Cort Internacional de Justícia