Un poeta per al poble: Llibre per a filles sobre Faiz Ahmed Faiz llançat a Brussel·les

A Brussel·les s'ha presentat un llibre basat en les cartes que el reconegut poeta pakistanès Faiz Ahmed Faiz va enviar a la seva filla. Moneeza Hashmi's (a la foto) 'Converses amb el meu pare - Quaranta anys després, una filla respon' evoca una relació amorosa però necessàriament distant amb un poeta, periodista i activista dels drets humans, que va patir períodes de presó i exili. escriu l'editor polític Nick Powell.

"Ni una memòria, ni una catarsi, ni una biografia, sinó una conversa que mai hem tingut", així va descriure Moneeza Hashmi el seu notable llibre sobre el seu pare en el llançament a Brussel·les. La cerimònia va ser organitzada per l'Ambaixada del Pakistan, en col·laboració amb el Cercle Literari Europeu, com a part de les seves activitats per commemorar el 75è aniversari de la independència del Pakistan.

El seu pare era el llegendari poeta Faiz Ahmed Faiz. Va ser descrit per l'ambaixador del Pakistan a la Unió Europea, el doctor Asad Majeed Khan, com un dels més grans poetes de la llengua urdú, amb un enfocament literari únic en les llibertats fonamentals, la democràcia i els drets laborals, així com la igualtat política i social.

Moneeza Hashmi va dir que la popularitat perdurable de la poesia del seu pare va ser perquè estava escrita per a la gent i per a la gent. Va descriure com ell simplement representava la gent comuna, però els transformava "en l'estil més bonic de la poesia clàssica".

L'acte va incloure lectures d'alguns dels poemes de Faiz Ahmed Faiz, tant en urdú com en traducció a l'anglès. Si les traduccions no podien transmetre plenament la bellesa de l'original, il·lustraven com la poesia parlava a la gent.

Una cita va ser:

"Encara que tinguis manilles als peus,

anunci

Vés. Sigues sense por i camina'.

Un altre també va instar la valentia i la valentia:

'Parla perquè la veritat encara no ha mort,

Parla, parla, el que hagis de parlar'.

Moneeza Hashmi va dir que es va emocionar a escriure el llibre per tal de projectar el seu pare, ja que només ella i la seva germana el coneixien. Es basa en les nombroses cartes i postals que li va enviar durant els seus llargs períodes de separació a causa del seu activisme, el seu empresonament i el seu exili al Líban.

Les seves respostes contemporànies es perden però ella respon de nou, gairebé quaranta anys després de la seva mort i amb tota la perspectiva que li han donat la seva pròpia vida i carrera. (Va treballar per a Pakistan Television durant més de quatre dècades, jubilant-se com a primera dona directora de programes).

Moneeza Hashmi escriu del seu pare com "la persona més propera a mi mentre va viure i fins i tot després que se'n va anar", però també il·lustra el dolor de la separació, amb el seu lament per la manca de connexió amb ell durant la seva vida. "I així vaig pensar a dir-li tot el que hauria d'haver compartit amb ell aleshores i després".

"Els anys entremig no importen. Les distàncies entremig no tenen cap importància”, continua. "És una filla que parla amb el seu pare. Un vincle que no canvia amb el temps, els límits o el tacte. És una connexió més enllà del físic. És de pensaments que es fusionen, d'esperits que s'entrellacen, d'amor que ho engloba tot”.

Magníficament escrit, 'Converses with my pare - Quaranta anys després d'una filla respon', també està bellament il·lustrat amb les cartes, postals i fotografies originals. Està publicat per Sang-e-Meel Publications i està a la venda a Bèlgica per 20 €.

Comparteix aquest article: