#Refugiats: "Hi ha una necessitat real de protegir les dones i els nens"

El Parlament Europeu ha dedicat aquest any el Dia Internacional de la Dona a les dones refugiades a la UE. Van parlar amb la eurodiputada Mary Honeyball, membre del grup S&D del Regne Unit, i la fotògrafa francesa Marie Dorigny (ambdues a la foto) per obtenir la seva opinió sobre la seva situació, ja que tots dos són experts en ella. Honeyball ha escrit un informe sobre les dones refugiades, que els eurodiputats voten en sessió plenària el dimarts 8 de març, mentre Dorigny viatjava a Grècia, l'antiga República Iugoslava de Macedònia i Alemanya per crear un reportatge sobre les dones refugiades al Parlament.

Guerra, violacions dels drets humans i la pobresa ha portat a un nombre creixent de persones que busquen protecció a Europa. Quina és la situació com per a les dones?

Mary Honeyball: Una gran quantitat de dones enfront de la violència, no només al país de procedència, sinó també durant el viatge. Hi ha una veritable necessitat de protegir les dones i els nens. Les dones tenen diferents tipus de necessitats dels homes.

Les estadístiques mostren que en 2015 més homes van arribar a la UE que les dones i els nens. Perquè és això?

Honeyball: les darreres xifres mostren que ara hi ha més dones que vénen. Crec que els homes marxen primer perquè se’ls envia per endavant per saber com serà allà quan arribin les seves famílies. Les dones i els nens vénen després. I això és el que estem veient ara.

Casa Dorigny: Les últimes estadístiques de l'ACNUR mostren que les dones i els nens formen ara fins 55% dels refugiats que arriben a Europa.

anunci

Quins riscos són dones i nenes exposats a l'fugir a Europa?

Honeyball: S'enfronten a la violència que han estat fugint de al seu país d'origen; la violència en el viatge, molt sovint de contrabandistes i traficants i per desgràcia de vegades també d'altres refugiats. És una situació violenta en si mateix. Les dones són vulnerables, en particular si són pel seu propi compte.

Dorigny: La cara de la migració ha canviat en els darrers sis mesos. Hi ha hagut més famílies que fugien de l'Iraq, l'Afganistan i Síria i, entre aquestes famílies, la meitat de les persones són dones amb els seus fills. Estan d’una manera més protegida que abans, perquè quan la família es trasllada és tota la família amb el pare, els germans i els fills.

Les dones són potencialment víctimes en els seus països d'origen, mentre que en trànsit i després de l'arribada. Què es pot fer per protegir millor a ells?

 Honeyball: És important crear consciència. La gent ha de saber que això està succeint. Aquest tipus de pressió pot donar lloc a millores. Cal assegurar-se que els centres en què arriben s'executen correctament.

Vas arribar a conèixer a aquestes dones i esbrinar què va passar amb ells?

Dorigny: El que vaig experimentar al desembre i gener és que la gent està creuant: se'ls veu passar, que entrava i sortia. La majoria d'ells no parlen anglès. La manca de traductors és un problema en tots aquests camps de trànsit.

Honeyball: Una gran quantitat d'aquestes persones parlen dialectes regionals, que són difícils de traduir. Hi ha una escassetat de persones que poden fer-ho. La traducció és absolutament essencial i és una cosa que potser hauria d'estar fent més sobre.

Dorigny: Entre les dones amb les que he fotografiat simplement ve de Turquia en vaixell hi havia un munt de dones embarassades. Molts d'ells arriben, i amb dolor a la platja, ja que són tan espantat i estressat. Altres tenen nadons petits en els seus braços. Vostè veu el que està succeint a la frontera entre Grècia i la ARIM amb milers de persones atrapades allà. Les dones estan en perill a causa de que hi ha milers de persones barrejades amb cap organització.

Quines instal·lacions i els serveis han de proporcionar els Estats membres per a les dones?

Honeyball: l’assessorament és absolutament essencial per a les dones que han estat traumatitzades, però també les lliçons d’idiomes i la cura dels nens, perquè no totes les dones voldrien que els seus fills escoltessin el que han de dir a les seves entrevistes d’asil, per exemple. També necessitem dones entrevistadores i traductores. Moltes d’aquestes dones no dirien el que cal dir amb un home present. Als propis centres es necessita un sanejament separat i una separació entre homes i dones, tret que es tracti d’una família que vulgui mantenir-se junts. En un dels grans centres de Munic que he visitat, de fet hi havia un cafè per a dones, un "espai per a dones".

Dorigny: He fotografiat. He passat un dia allà i les dones no estimo la cafeteria.

Honeyball: crec que és només sobre ser una mica sensible. Aquestes coses no són tan difícils de proporcionar.

Senyora Dorigny, escolliu temes molt seriosos per als vostres reportatges. Us deixeu influir pels vostres sentiments personals com a fotògraf?

Dorigny: Més i més en la meva carrera que triï les històries que vull cobrir i vull cobrir aquests temes perquè em sento preocupat, em sento involucrat i em sento com si hagués de pertanyen a aquest moviment de persones que tracten de canviar les coses. Treballem de la mà, la senyora Honeyball en el pla polític i em informar sobre aquesta situació.

Les dones s'enfronten a problemes d'integració i discriminació experiència encara després de la condició de refugiat s'ha concedit. Què es pot fer per facilitar la seva inclusió social?

Honeyball: realment han d’estar preparats per a la integració. Això significa formació en idiomes i habilitats. Evidentment, algunes d’elles hauran funcionat abans, però crec que moltes dones no ho han fet, de manera que hi ha un gran problema sobre la preparació de les dones per a l’ocupació si això és el que volen fer.

Dorigny: Seria un altre projecte per documentar la vida als centres de refugiats i com s'integren al país. L'accés als llocs on succeeixen coses [Centres d'acollida, etc.] es fa molt difícil per als periodistes. Estem sent impedits de testificar sobre aquest tema.

Comparteix aquest article: